Mindfulness Barcelona · Ferran Mestanza

Els orígens del mindfulness a Occident

On-The-Money-ImageEls orígens dels mindfulness a Occident remunten als anys 80 quan des de la medicina, la neurociència i la psicologia es va iniciar un procés d’integració de la meditació budista (vipassana i zen) en un context laic i científic.

Tot i així, l’interès de la ciència occidental pels efectes en l’organisme de la meditació remunten a principis del s.XX. En aquell primer moment es considerava que la meditació tenia un efecte negatiu de dissociació respecte la realitat i que produia estats de catatonia, es a dir estats de paràlisi física i estupor mental. En aquest sentit, el 1922 en el VII Congrés de l’Associació Psicoanalítica, el psicoanalista hongarès Franz Alexander, un dels pares de la medicina psicosomática, pronunciava una conferència sobre “la pràctica budista com un estat artificial de catatonia”.

No va ser fins a la dècada de 1960, que la recerca científica sobre la meditació va començar a ser testimoni dels efectes positius de la meditació en la salut. En aquell primer moment la recerca es va iniciar en relació amb una tradició meditativa també d’origen indi pero no en el marc del budisme sinó de l’hinduisme: la “meditació transcendental”.

Meditació, resposta d’estrès i resposta de relaxació

El 1955, Maharishi Mahesh Yogi, deixeible d’un destacat líder hindú de la tradició Advaita Vedanta, va començar una sèrie de viatges per l’Índia i Occident on va donar a conèixer una forma de meditació basada en la recitació d’un mantra que va anomenar Meditació Transcendental. Maharishi Mahesh Yogi i la Meditació Transcendental van esdevenir especialment populars en la societat nord-americana de l’època, amb múltiples aparicions als mitjans de comunicació. La seva fama es va incrementar encara més quan el 1967 els Beatles el van anomenar el seu conseller espiritual.

El punt crucial de l’encontre entre ciència i meditació es va produir finalment el 1968, quan el cardiòleg Herbert Benson, pioner en el camp de la medicina ment-cos que estudiava la relació entre l’estrès i la hipertensió en els seus pacients, va entrar en contacte amb Maharishi Mahesh Yogi, qui feia anys que buscava el mitjà científic de validar la seva tècnica.

Així, el 1969 Benson va iniciar un estudi sobre els efectes fisiològics de la Meditació Transcendental i, per primer cop, van aparèixer els primers resultats que mostraven que els meditadors eren capaços de reduir el seu ritme cardíac, regular la seva pressió sanguínea i millorar la seva salut general. Arran d’aquests estudis, Benson va acunyar el terme de “resposta de relaxació” com a nom científic per a referir-se a la meditació i la seva capacitat de contrarestar els efectes de l’estrès o “resposta d’estrès”.

En efecte, el 1932 el biòleg nord-americà Walter Cannon (1871-1945) ja havia desenvolupat el principi de “resposta de lluita o fugida” (fight or flight response) per descriure el mecanisme de l’estrès, mitjançant el qual davant una situació de perill el sistema nerviós autònom activa el sistema nerviós simpàtic, que regula bàsicament la tensió muscular, el ritme cardíac i les anomenades hormones de l’estrès (adrenalina i cortisol, entre d’altres).

La difusió de la Meditació Transcedental en la societat nord-americana va arribar fins a les escoles, però el 1977 una resolució jurídica va dictaminar que la Meditació Transcendental era de naturalesa religiosa i el seu ensenyament a les escoles contravenia la Primera Esmena de la Constitució que proclama la llibertat religiosa. A partir d’aquest moment, la popularització de la Meditació Transcendental va entrar en declivi i Benson va proseguir els seus estudis, en aquesta ocasió, iniciant una àmplia recerca sobre els efectes de la pregària d’intercessió (orar per al restabliment d’una altra persona) en malalts cardiovasculars, que no va donar resultats positius.

El programa MBSR i les intervencions basades en mindfulness

Choegyal Rinpoche (b. 1946) març 2005És en aquest context i amb aquest rerafons, que el 1979 el biòleg i practicant de meditació budista (vipassana i zen) Jon Kabat-Zinn va desenvolupar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts un programa psico-educatiu dirigit a alleujar el patiment de pacients diagnosticats amb dolor crònic que va anomenar Reducció de l’estrès basada en el mindfulness (Mindfulness Based Stress Reduction). En efecte, en aquella època “mindfulness” ja era la paraula anglesa habitual amb la que es traduia el terme pali “sati” (The Pali Text Society’s Pali-English Dictionary, 1921-1925), que designa la pràctica budista del cultiu de la consciència (veure l’article “Mindfulness i filosofia budista“).

A la mateixa època, el 1975, un dels principals mestres tibetans en la difusió del budisme a Occident, el lama Chögyam Trungpa Rinpoche, va invitar a sopar a un restaurant de Cambridge (Massachusetts), al popular psicòleg nord-americà Daniel Goleman. Aquest, dóna testimoni del següent esdeveniment:

“En un cert moment de la conversa, es va inclinar cap a mi per sobre la taula amb un aire de complicitat i, mentre em mirava fixament als ulls, em va dir amb rotunditat: ‘El budisme vindrà a Occident com una psicologia.’”

Quaranta anys després, aquest pronòstic és una realitat, el que potser no sabien encara els comensals d’aquell encontre entre un budista tibetà i un psicòleg nord-americà, és que aquesta “nova forma del budisme a Occident” rebria el nom de “mindfulness”.

En efecte, durant les dècades de 1980 i 90 psicòlegs destacats, principalment dels Estats Units, Canadà i el Regne Unit, van compaginar la seva pràctica psicoterapèutica amb la pràctica de la meditació budista. Fruit de la seva experiència personal que compartien en trobades personals i en publicacions científiques, varen començar a desenvolupar i a aplicar diferents programes terapèutics enfocats al tractament de les principals dolències psicològiques de la nostra època (l’estrès, l’ansietat, la depressió, les adiccions, el dolor crònic,…) i al cultiu de les emocions positives i la millora de la qualitat de vida.

En efecte: “Des d’un punt de vista històric, el mindfulness compta amb una tradició mil·lenària que es remunta al Buddha … Però, recentment i des d’un punt de vista psicològic, el mindfulness s’ha despullat de tota referència religiosa i s’ha entès com una habilitat psicológica… En el camp de la psicoteràpia, la pràctica del mindfulness ha estat incorporada, com a component principal o com a coadjuvant, a tots els models de tractament psicològic, des del psicoanàlisi … a la teràpia conductual … També la Teràpia Cognitiva ha generat un model propi per a prevenir les recaigudes en la depressió basat en el mindfulness’” (Maria Teresa Miró i Vicente Simón, Mindfulness en la pràctica clínica: 9-11)

Actualment, més de 250 centres sanitaris dels EE.UU. apliquen tractaments basats en mindfulness i des del 2004 el sistema sanitari públic (NHS) del Regne Unit ja prescriu la pràctica del mindfulness a pacients amb depressió, com a tractament preventiu per evitar les recaigudes i disminuir la dependència dels fàrmacs.

Entre les principals intervencions, programes psico-educatius i sistemes psico-terapèutics, que combinen la pràctica del mindfulness destaquen:

 

PROGRAMES PSICO-EDUCATIUS

· MBSR: Reducció de l’Estrès Basada en Mindfulness
Desenvolupat el 1979 per Jon Kabat-Zin a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts. S’enfoca a la reducció de l’estrès, l’ansietat i el dolor crònic.
· MSC: Mindfulness i Auto-compassió
Desenvolupat per Christopher Germer (Facultat de Medicina de la Universitat de Harvard) i Kristin Neff (Universitat de Texas). S’enfoca a promoure el benestar emocional, potenciar la felicitat, reduir l’ansietat i la depressió i mantenir hàbits de vida saludables.
· CEB: Cultivar l’Equilibri Emocional
Desenvolupat per Paul Ekman (Universitat de California) i Alan Wallace (Santa Barbara Institute for Consciousness Studies). S’enfoca a reduir les respostes emocionals destructives i potenciar la compassió i l’empatia.

 

SISTEMES PSICOTERAPÈUTICS

· MBCT: Teràpia Cognitiva Basada en Mindfulness
Desenvolupada per Zindel Segal (Universitat de Toronto), John Teasdale (Universitat de Cambridge) i Mark Williams (Universitat d’Oxford). S’enfoca a la prevenció de recaigudes en depressió.
· CFT: Teràpia Centrada en la Compassió
Desenvolupada per Paul Gilbert (Universitat de Derby) es centra en la regulació dels sistemes afectius en la persona.
· ACT: Teràpia d’Acceptació i Compromís
Desenvolupada per Steven C. Hayes, Kelly G. Wilson i Kirk Strosahl, s’emmarca en les psicoteràpies congnitivo-conductuals de tercera generació.
· DBT: Teràpia Dialèctica Conductual
Desenvolupada per Marsha M. Linehan (Universitat de Washington), s’emmarca en les psicoteràpies congnitivo-conductuals de tercera generació, i es centra en el tractament del trastorn límit de personalitat.
· M4V: Mindfulness per les veus
Desenvolupat per Paul Chadwick (Universitat de Sussex) per a persones diagnosticades amb esquizofrènia que senten veus.
· ABBT: Teràpia Conductual Basada en l’Acceptació (ansietat)
· MBRP: Teràpia de Prevenció de les Recaigudes Basada en Mindfulness (adiccions)
· MBRP-W: Teràpia de Prevenció de les Recaigudes Basada en Mindfulness per a Dones
· MBAT: Art-teràpia Basada en Mindfulness (pacients amb càncer)
· MBTT: Teràpia de Traumes Basada en Mindfulness

 

ALTRES PROGRAMES

· MBCP: Part i Criança Basada en Mindfulness
Desenvolupat per Nancy Bardacke (Universitat de Califòrnia San Francisco), és una adaptació del programa MBSR que integra pràctiques de mindfulness en l’educació per al part i la criança.
· MB-EAT: Formació en Conciència de l’Alimentació Basada en Mindfulness (transtorns de l’alimentació)
· MBEC: Atenció a la Tercera Edat Basada en Mindfulness
Desenvolupat per Lucia McBee (Center for Comprehensive Care). S’enfoca a promoure la capacitat d’afrontar la malaltia, el dolor i la pèrdua amb major presència i equanimitat.
· SIY: Busca Dins Teu
Desenvolupat per Chade-Meng Tan, enginyer de Google. S’enfoca a promoure la intel·ligència emocional i el lideratge en entorns empresarials.