Mindfulness Barcelona · Ferran Mestanza

Mindfulness i filosofia budista

Els orígens del mindfulness es troben en la meditació budista, concretament en les seves pràctiques de cultiu de l’atenció correcta (samma sati), el setè component de l’Òctuple Sender dels nobles (ariya atthangika magga), el nom que rep la pràctica budista en el budisme primigeni.

Aquesta pràctica és coneix també amb el nom de camí del mig (majjhima patipada), això és una recerca de l’alliberació del patiment que evita els dos extrems de la complaença i la restricció dels plaers dels sentits, una comprensió de la realitat que evita els dos extrems dels essencialismes, per una banda, i del relativisme moral, per l’altra.

Aquest camí del mig consta de vuit elements, que al seu torn s’agrupen en tres pràctiques (tisso sikkha), per això el símbol que representa la pràctica budista és el d’una roda de vuit radis, la roda del Dharma (dhamma cakka). En aquest sentit, com en una roda que ens permet avançar pel camí del mig, cal tenir en compte que els diferents components de l’Òctuple Sender dels nobles són simultanis i complementaris.

I. El cultiu de la saviesa (pañña sikkha

La saviesa (pañña) en el budisme és la capacitat d’acceptar totes les experiències (dhamma) tal com són (yatha bhuta), és a dir sempre canviants (anicca), sempre susceptibles de comportar patiment (dukkha) i comprenent que jo no sóc (anatta) elles.

1. Comprensió correcta (samma ditthi

El primer i últim pas en el camí del mig és la pràctica de la visió profunda (vipassana), la saviesa mateixa, això és la comprensió a) de la realitat del patiment i b) de les seves causes. Això ens permet tenir una comprensió correcta de com podem c) acabar amb les causes d’aquest patiment mitjançant precisament d) la pràctica del camí del mig.

2. Intenció correcta (samma sankappa

El coneixement en el budisme no és un fí en sí mateix, sinó un mitjà per a alliberar-nos del patiment. Per això, en el budisme la comprensió no és suficient per a alliberar-nos, és necessari que vagi acompanyat de a) la motivació de renunciar (nekkhamma) a les causes del patiment, bàsicament l’aferrament (lobha) al plaer, el rebuig (dosa) del dolor i la distracció (moha) del moment present. La saviesa en el budisme sempre va unida a la compassió, per això la intenció correcta que acompanya la comprensió correcta consta també de b) l’absència de malícia (abyapada) i de c) la intenció de no fer mal (avihimsa).

II. El cultiu de l’ètica (sila sikkha

Des d’una comprensió correcta del patiment, l’ètica budista es fonamenta en la renúncia (veramani) d’aquelles accions que en són causa.

3. Paraula correcta (samma vaca)

La paraula correcta és abstenir-se a) de mentir (musavada); b) d’insultar (pisunaya vacaya); c) de criticar (pharusaya vacaya); i d) de parlar per parlar (samphappalapa).

4. Acció correcta (samma kammanta)

L’acció correcta consisteix en abstenir-se a) de matar cap ésser viu (panatipata); b) de robar o agafar allò que no és donat (adinnadana); i c) abstenir-se d’una mala conducta sexual (kamesu micchcara), és a dir el celibat permanent en el cas del monjo i en determinats períodes en el laic, per aquí la resta del temps a més inclou no cometre incest, adulteri, cap mena de violència sexual, etc.

5. Vida correcta (samma ajiva)

Finalment, la forma de vida correcta comporta no comerciar amb persones, animals, armes, alcohol o drogues, ni enriquir-se amb engany, traïció, l’endevinació, frau o usura. També evitar tota ocupació que comporti l’incompliment de la paraula correcta i l’acció correcta.

III. El cultiu de la concentració (samadhi sikkha

La meditació budista constitueix el procés de transformació de la ment mateixa, mitjançant l’alliberació dels hàbits de pensament i de conducta acumulats en el passat que ens impedeixen tenir una comprensió i conducta correctes, és a dir que no ens condueixin a generar més patiment.

6. Esforç correcte (samma vayama)

L’esforç correcte és el treball preliminar previ a la meditació formal pròpiament dita, en la que un s’esforça a) en renunciar (samvara) a generar estats mentals negatius (aferrament, rebuig, distracció) quan encara no estan presents en la ment; b) en abandonar (pahana) aquests mateixos estats negatius un cop ja estan presents; c) en cultivar (bhavana) estats mentals positius (amor, compassió, alegria i equanimitat) encara no presents; i d) en cuidar (anurakkhana) aquests estats positus un cop estan presents.

7. Atenció correcta (samma sati

Aquí comença la meditació pròpiament dita, amb el cultiu de l’atenció al moment present, sense aferrament ni rebuig, a través de a) l’atenció a les sensacions corporals (en la respiració, les postures, les accions,…); b) l’atenció a la percepció d’aquestes sensacions (com agradables, desagradables o indiferents); c) l’atenció als estats mentals (aferrament, absència d’aferrament, rebuig, absència de rebuig, distracció, absència de distracció,…); i d) l’atenció a les categories mentals a través de les quals podem percebre les experiències (els cinc obstacles per la meditació, els cinc components de la personalitat, les sis facultats sensorials, els set factors del despertar i les quatre veritats).

8. Concentració correcta (samma samadhi)

El cultiu de l’atenció condueix a l’experiència de successius estats meditatius (jhana) que culminen en la concentració mental, un estat d’unificació (ekaggata) de la ment, calma (samatha) i contemplació (upekkha). És des d’aquest estat que la ment s’obre a la visió profunda del despertar (buddhata), propi del primer i últim component de l’Òctuple Sender dels nobles.