Mindfulness Barcelona · Ferran Mestanza

Què és el mindfulness?

carácter mindfulness

El caràcter xinès amb el que s’escriu mindfulness (nian) es composa a la part superior del concepte “ara” (jin) i a la part inferior del concepte “ment/cor” (xin). Mindfulness és ser conscient del moment present amb el cor.

EL TERME: MINDFULNESS, SATI, RECORDARE

El terme anglès mindfulness es tradueix habitualment com “consciència plena” o “atenció plena”, el que és una traducció poc acurada per tractar-se d’un calc de mind (“ment”) i fullness (“plenitud”). Tot i així en anglès el terme es forma a partir de l’adjectiu mindful i el sufix ness. Com en happyness, aquest sufix no té significat per sí mateix, sinó que substantivitza l’adjectiu que acompanya. Així si mindful significa “conscient”, mindfulness és la qualitat o l’estat de ser conscient, d’estar atent, d’adonar-se o d’estar present.

Donat que el “ser conscient” és precisament la qualitat que caracteritza la consciència (la consciència és la qualitat de ser conscient i ser conscient és la naturalesa de la consciència), es considera que el mindfulness és una qualitat psicològica innata i universal en l’ésser humà, sense distinció de la seva cultura, formació o creences.

Però cal tenir en compte que el propi terme mindfulness ja és una traducció del terme en llengua pali sati. El pali és la llengua en la que es van posar per escrit i s’han transmès els discursos del Buddha al Sud-est Asiàtic. En aquesta llengua sati significa “recordar”, “memòria” o “atenció” i designa un dels components fonamentals de la pràctica meditativa en el budisme, això és el cultiu de l’atenció al cos, a la respiració, a les sensacions, etc. com a mitjà per a desenvolupar una major calma i claredat mentals.

Així, la pràctica del mindfulness consisteix en recordar, no el passat, sinó allò que tan sovint oblidem, això és el moment present. En efecte, el terme recordar prové del llatí recordare, literalment “tornar” (re) al “cor” (corcordis). Perquè, al cap i a la fi, per a poder recordar una experiència hem hagut d’estar atents mentre l’experimentàvem i per a estar atents al moment present cal desidentificar-se dels pensaments sobre el passat o el futur i prestar atenció al cor, és a dir al cos i les emocions, que només podem experimentar moment a moment.

LA PRÀCTICA

A Occident, des de mitjan segle XX però sobretot des de la creació del programa de Reducció de l’estrès basada en la consciència plena (MBSR) el 1979 a la Facultat de Medicina de l’Universitat de Massachussets, l’exercici de l’atenció conscient s’aplica des d’una perspectiva laica al cultiu de la salut física i emocional i ha obert noves vies de recerca i aplicacions en els àmbits de les neurociències, la psicologia, l’educació i les organitzacions.

En tant que pràctica el mindfulness o “consciència plena” és ser conscient simplement del que estàs fent, sense afegir judicis de valor ni desviar l’atenció: seguint la respiració; sentint el propi cos; conscient de les emocions, els pensaments, les accions i la presència de la pròpia atenció; apreciant els colors, els sons i les olors, empatitzant i sintonitzant amb les persones. Aquesta manera d’estar atent es caracteritza per ser intencionada (no reactiva o arrossegada pels estímuls), per mantenir-se en la consciència del moment present (fins i tot en els records o pensaments de futur), per ser receptiva i oberta (no selectiva o focalitzada) i per una actitud positiva i bondadosa.

En efecte, aquesta manera d’estar present activa les funcions reguladores del còrtex prefrontal, inhibint l’activació constant dels mecanismes fisiològics de l’estrès (eix HHA) o síndrome general d’adaptació, promovent l’autoregulació de l’organisme i la salut. Alhora, incrementa les connexions entre els dos hemisferis cerebrals (integració horitzontal) i entre el còrtex, el sistema límbic i el tronc encefàlic (integració vertical), i activa de forma sincronitzada extensos circuits neuronals disseminats, com ara les xarxes de ressonància (neurones mirall, etc.) promovent l’equilibri emocional, la intuïció, l’empatia i el benestar.

L´únic propòsit del mindfulness és reduir el malestar i promoure el benestar, tant a nivell personal com social. En efecte el principi terapèutic del mindfulness és que l’acció de prendre consciència d’una experiència a la que es dirigeix l’atenció, de la manera abans descrita, té un efecte alliberador de les pautes habituals o automatismes que condicionen la nostra conducta i ens generen malestar. És per això que avui ja es parla de McMindfulness en referència a aquelles aplicacions del mindfulness que s’allunyen del seu propòsit de salut i s’orienten a fins econòmics.